 |
|
|||||||||
 |
|
|||||||||
 El terme fou ja poblat a la prehistòria, com demostren els importants vestigis de la Cova Fonda, o de Vergerars, amb restes materials del Neolític i dels primers metalls que es remunten al tercer mil·leni abans de Crist. Els documents escrits més antics daten de finals del segle X i principis de l'XI, en els quals Salomó forma part del terme de Castellví de la Marca.
Als segles XII i XIV, els reis Jaume I i Joan I posaren la vila sota la seva protecció. Durant la Guerra del Francès, va ser aquarterament de tropes de la resistència i, més tard, durant les guerres carlines, es va manifestar partidària dels carlins, va ser escenari de lluites entre ambdues forces durant la Tercera Guerra. A finals del segle XIX, Salomó es va veure afectat per una epidèmia de còlera i per la plaga de la fil·loxera que va exterminar les vinyes catalanes. Ambdós desastres van delmar la població, parcialment compensada per la presència del ferrocarril. Entre els anys 1880-1882 es va construir la via fèrria, la qual va contribuir a dinamitzar l´ economia del poble en facilitar la comercialització de la seva producció. |
||||||||||
 |
||||||||||
 La diada més rellevant és la Festa Major de Salomó. La litúrgia celebra la Invenció de la Santa Creu el dia tres de maig, en honor al Sant Crist, patró de la vila, amb la tradicional benedicció de la coca, o Pa Beneït, durant l'ofici. El 16 d'agost se celebra la festa votiva de Sant Roc, protector de les epidèmies i de la pesta, instituïda pel consistori per la intercessió del Sant durant el còlera de 1885. Les festes d'agost se celebren el penúltim cap de setmana d'aquest mes i serveixen per acomiadar el període estival i els estiuejants, i alhora donar la benvinguda a la verema que s'aproxima. Finalment, la Cavalcada de Reis, el vespre del 5 de gener, tanca el cicle festiu de Nadal. Ses Majestats els Mags d'Orient reparteixen les joguines de la mainada del poble, casa per casa, de balcó en balcó. |
||||||||||
|
||||||||||
 L'Església de Santa Maria Història
Tanmateix, a la darreria de la tretzena centúria, el temple de Salomó ja havia adquirit la categoria de parròquia, ja que figura en la relació de les esglésies parroquials que contribuïren amb el delme al sosteniment de les croades. Aquesta llista o relació dóna a conèixer que l'any 1279, l'ecclesia Salamo, cum sacristia, satisféu 20 sous, i el 1280, 18 sous pel mateix concepte. L'església de Salomó, com moltes altres esglésies properes a la riba del riu Gaià, formava part del bisbat de Barcelona fins al 1957, any en què foren incloses totes dins els límits de l'arquebisbat de Tarragona. Arquitectura L'església de Santa Maria de Salomó és el resultat d'un llarg procés de transformació i ampliació a partir d'una primitiva església romànica que es pot datar als segles XII i XIII. Aquesta circumstància explica que el conjunt arquitectònic el formin diferents sectors que il·lustren tot el procés de construcció. Tot i que l'actual església de Santa Maria de Salomó és un edifici d'estil barroc, conserva encara la porta romànica de la primitiva església a la façana de ponent, sota un porxo modern. Aquesta portada, d'arc de mig punt, presenta una decoració escassa, que és aplicada a les impostes; la de l'esquerra formada per dues peces, mostra, sota una línia de petites dents d'engranatge entre dos filets i una zona d'escatat. Al segle XVII es va produir la primera ampliació, el resultat de la qual fou la capella del Roser, oberta al lateral de la nau central. Les següents obres daten de principis del segle XVIII en erigir-se la capella del Sant Crist i, molt probablement, també el campanar, d'estil barroc. A mitjan segle XIX es completà l'ampliació del temple que culminà l'any 1866. En el decurs del segle actual s'han fet obres de reforma, de les quals, les més importants han estat exteriors: el trasllat de la porta lateral a la posició central d'ara, el canvi d'ubicació de la rectoria i la construcció dels porxos. L'any 1998 es van iniciar unes obres de restauració del conjunt arquitectònic tendents a descobrir un flanc del campanar i a recuperar algunes parts de la façana romànica La Capella del Sant Crist
La capella forma una planta de creu grega coberta per una cúpula octogonal rematada per una llanterna amb vuit finestres. Les petxines estan cobertes pels quatre evangelistes. El més espectacular era el retaule barroc on destacava la imatge del Crist i les teles a l'oli, obra del pintor vallenc Jaume Pons i Monravà (1671-1730), destacat seguidor del "tenebrisme" hispànic. El conjunt pictòric el formaven 16 quadres. La reacció revolucionària que seguí la rebel·lió militar el juliol de 1936 s'acarnissà sobre l'església i molt especialment sobre la capella, que fou incendiada. El retaule barroc desaparegué sota les flames, així com la imatge i una part del conjunt pictòric. Amb la col·laboració de tot el poble culminà la restauració de la capella l'any 1965, aspecte que hores d'ara presenta. De la tasca arquitectònica se n'encarregà l'arquitecte Jordi Bonet Armengol, i de la restauració pictòrica l'artista Joan Rifà Benet, membres de la "Societé National des Beaux Arts de París". Lleure i Punt d'interès El Casal Salomonenc, fundat l'any 1972, aporta la principal oferta lúdica, a l'estiu en especial, amb les serves instal·lacions de piscina i pista poliesportiva. En els darrers anys, Salomó s'ha convertit en un important centre de recepció dels amants de la bona gastronomia, sobretot per la qualitat de la típica calçotada que han assolit els restaurants locals, a hores d'ara ben coneguts arreu del país. La Societat de caçadors i el Moto-club de Salomó s'encarreguen de complementar les activitats de lleure.
|
||||||||||
|
||||||||||
| Ajuntament | El Municipi | ||||||||||
L'any 1214 Guillema de Castellvell
feia donació de l'honor de Salomó al priorat de Santa
Maria de Banyeres, que n'exercí la senyoria fins a les
desamortitzacions del segle XIX, compartida amb la casa
de Copons ja al segle XVI . El monestir de Santes Creus,
d'altra banda, senyorejava els llocs de la Polla-rossa i
de les Solanes, actualment integrats al municipi de
Salomó. 
