Salomó ocupa el sector nord-est del Tarragonès. Llinda amb l'Alt Camp a cerç i a ponent, i amb el Baix Penedès a llevant. Es troba just al mig del triangle Tarragona, Valls i el Vendrell, a una distància d'uns 20 Km de cada població.

Malgrat la proximitat de Salomó amb la costa, 12 Km de Torredembarra i de Tamarit, el seu terme és de muntanya, amb una superfície de 12,44 Km², un únic nucli de població, i es troba a 163 m. d'altitud. El relleu és irregular, configurat per les estribacions orogràfiques del Bloc del Gaià, la Tossa Grossa de Montferri, la Roca Roja i la Serra Alta.

El riu Gaià, que fa de límit amb Vilabella, constitueix l'eix de la xarxa hidrogràfica de tota la zona.

El poble, envoltat de muntanyes i turons pertot arreu, es troba al bell mig de la fondalada, "com en el fons d'un gran perol", segons paraules d'Emili Morera, geògraf i historiador.

Ara com sempre, l'activitat econòmica principal és l'agricultura. Des del segle XVII, la vinya és el conreu més rellevant, seguit de l'olivera, sobretot des que l'any 1956 el fred va afectar els garroferars, que foren abandonats en ocupar les terres més marginals i de difícil accés per la maquinària. La Cooperativa Agrícola de Santa Maria de Salomó, fundada l'any 1962, està dotada dels equipaments més moderns per a l'elaboració del vi i de l'oli, les collites bàsiques del terme.

La història industrial més recent ve marcada per la fàbrica tèxtil que no ha pogut resistir l'actual crisi del sector. L´activitat industrial i de serveis d'ara són les menestralies tradicionals (serralleries, mestres d'obra, mecànica, fusteria ), una fàbrica de pintures, un taller de confecció de roba de bany, un magatzem d'exposició de mobles, un escorxador industrial de conills, així com els restaurants i els establiments que els subministren ( carnisseries, pastisseries, peixateria, fleca, bars i botigues de queviures).